dijous, 5 de setembre del 2013

La crisi segons Albert Einstein


  
"No pretenguem que les coses canviïn, si sempre fem el mateix. La crisi és la millor benedicció que pot succeir-li a persones i països, perquè la crisi porta progressos. La creativitat neix de l'angoixa, com el dia neix de la nit fosca. És en la crisi que neix la inventiva, els descobriments i les grans estratègies. Qui supera la crisi, es supera a si mateix sense quedar 'superat'.

Qui atribueix a la crisi els seus fracassos i penúries, violenta el seu propi talent i respecta més als problemes que a les solucions. La veritable crisi, és la crisi de la incompetència. L'inconvenient de les persones i els països és la mandra per trobar les sortides i solucions. Sense crisi no hi ha desafiaments, sense desafiaments la vida és una rutina, una lenta agonia. Sense crisi no hi ha mèrits. És en la crisi on aflora el millor de cadascú, perquè sense crisi tot vent és carícia. Parlar de crisi és promoure-la, i callar en la crisi és exaltar el conformisme. En comptes d'això, treballem dur. Acabem d'una vegada amb l'única crisi amenaçadora, que és la tragèdia de no voler lluitar per superar-la."

Albert Einstein 


Autor: Josep Ferrer
Imatge: reflexionesimpopulares.wordpress.com

dimecres, 31 de juliol del 2013

Kinesiotape o Tape neuromuscular


La introducció del KT (Kinesiotape) en la nostra societat ens arriba clarament de forma visual. Qui no ha vist algun dia aquell atleta, futbolista, saltador… duent unes cintes de colors al llarg d’una estructura muscular, o recobrint una articulació.

Quasi tothom les ha vist, molta gent ja n’ha dut, però encara no queda molt clar quin és l’efecte ni la tècnica que s’utilitza. Per entendre-ho ens hem de remuntar als anys 70, on un Quiropràctic fa una deducció prou interessant: Si hi ha un procés inflamatori, l’espai intersticial disminueix, reduint així la circulació de fluids i augmentant la pressió dels neurotransmissors encarregats de donar la informació del dolor.

La seva solució va ser crear un teixit que després de col·locat sobre la part afectada, intentés elevar la pell respecte dels teixits profunds i d’aquesta manera millorar l’intercanvi de fluids.


Podríem dir que les grans virtuts de KT son la seva capacitat analgèsica en processos inflamatoris, contractures, sobrecarregues i el seu poder de drenatge, basic per edemes, traumatismes i procés inflamatoris. També te un gran funció a nivell articular, de lligaments i tendons (esquinços, sobrecarregues tendinoses, inestabilitat articular...)

El Dr. Kase va seguir investigant sobre altres incògnites per millorar l’efecte del KT com; el color del teixit, la elasticitat, la textura, el tipus de cola, sobre quines estructures es podia col·locar, a quins teixits afectava, etc. (1)

Tot aquest treball i la divulgació exponencial que ha tingut des de fa 20 anys (i especialment els últims cinc) ha fet que avui en dia els treballs d’investigació sobre el KT sigui molt amplis, encara que poc estructurats (2). Això ens demostra l’interès que aquesta tècnica ha tingut recentment, però que cal un mètode més acurat a l’hora d’assentar les bases de la seva eficàcia i metodologia.

Al meu parer el KT és una eina fantàstica com a complement d’un massatge o d’altres tècniques, però que com a tècnica en si mateixa queda una mica justa en els efectes a llarg termini. Quan realitzem un massatge, hem de pensar de forma global; motius, moviments, estructura, teixits, fluids, inflamació. El kinesiotape es fantàstic a nivell post tractament, per que ens ajuda clarament i de forma immediata a que les sensacions siguin millors. Tot allò que vulguem corregir, millorar o equilibrar es veurà reforçat per l’efecte del KT degut a que durant els 2-4 dies següents a col·locar-los els “tapes” estaran fent els seu procés sobre els teixits afectats.


1) Article al The Guardian que ens parla de les meravelles de KT segons Kenzo Kase.
2) Estudi sobre el Kinesiotape.


Autor: Xavi Jané
Imatge: Xavi Jané

dimecres, 17 de juliol del 2013

La pràctica perfecte

NO ÉS LA PRÀCTICA EL QUE ET PORTA A LA PERFECCIÓ, SI NO LA CERCA DE LA PERFECCIÓ EN LA PRÀCTICA EL QUE ET CONDUEIX A UNA PRÀCTICA PERFECTA.


Així és amics, aquesta frase que vaig llegir ja fa uns anys, m’ha acompanyat des d’aleshores en la meva vida, i especialment en la meva tasca professional. Si no revisem les nostres tècniques, per saber si ho estem fent be, podem estar aplicant-les (sense ser-ne conscients) de manera errònia, si no repassem i refresquem el nostre coneixement, podem tenir llacunes d’informació que ens haurien estat útils davant de certes circumstàncies. Tot i sabent que tot és perfectible fins a l’infinit, esforcem-nos doncs (encara que en la nostra societat hedonista l’esforç no estigui gaire valorat) a procurar estar cada dia un xic més a prop d’aquesta pràctica perfecta!


Autor: Josep Ferrer
Imatges: mejorescolegios.es; el contratonebrija.com

dimecres, 10 de juliol del 2013

Te de julivert



Infusió de julivert



La planta de julivert, també coneguda amb el nom científic de “petroselinum crispum” posseeix diversos usos terapèutics i aplicacions curatives degudes a les seves propietats medicinals, això explica perquè el julivert és molt apreciat a l’orient mitja on es consumeix en grans quantitats. Una de les millors formes d'aprofitar aquestes propietats és mitjançant el consum d'infusions de julivert. A continuació passem a descriure-us els principals beneficis que ens pot aportar aquesta planta.

  • El te de julivert és diürètic, ja que estimula la funció renal, la qual cosa facilita l'eliminació de líquids de l'organisme. Per això aquesta tisana és molt útil per tractar les infeccions urinàries, així com també la cistitis i la nefritis i, per la mateixa propietat medicinal, la infusió de julivert previndrà l'aparició de càlculs renals. 
  • Donat que el consum d'infusions de julivert estimula l'eliminació de líquids de l'organisme, també ajuda a eliminar substàncies indesitjades, complint una funció depuradora. Per tant, també és considerat un aprimant natural.
  • Les infusions de fulles de julivert posseeixen excel·lents propietats carminatives, per la qual cosa ajuden a eliminar gasos acumulats en el tub digestiu. A causa d’això el te de julivert és una excel·lent infusió per tractar el meteorisme o la flatulència.
  • El te de julivert és molt útil també per tractar els problemes o dolors ocasionats per la menstruació.
  • El te de julivert posseeix propietats digestives sent, per aquest motiu, molt recomanat per tractar casos de restrenyiment i trastorns digestius en general. Les infusions de julivert poden ser utilitzades per a tractar el mal alè, però per tractar aquesta condició és millor mastegar les fulles verdes d'aquesta planta.

El julivert conté vitamines A, C, complex B, potassi, zinc, manganès, calci, magnesi i apiol, substància, aquesta última, responsable d'augmentar la diüresi, eliminar gasos i evitar la inflor abdominal.


Com prendre el te de julivert per aprimar

Com ja hem dit, el julivert és un aliment aprimant que pot ser tingut en compte per complementar una dieta per aprimar de manera natural. Els principis actius que conté el te de julivert permeten augmentar la diüresi, entre altres propietats.

Aprofitant que ara ve l’estiu i a tots ens interessa lluir una bona figura, ara us expliquem com preparar una infusió de julivert i quina quantitats seria la recomanable per aconseguir uns efectes aprimants.


 Com preparar te de julivert aprimant:

• Picar un grapat de julivert.
• Posar 1 tassa d'aigua a bullir.
• Incorporar el julivert picat.
• Deixar reposar per 10 minuts.
• Afegir suc de llimona a gust.
• Endolcir amb un edulcorant artificial o natural.

Com prendre el te de julivert per aprimar:

• Prendre 3 tasses diàries.
• Prendre 1 tassa en dejú i les altres 2, després de dinar i el sopar.

Tingues present que el consum de te de julivert està contraindicat en dones embarassades, en període de lactància i en nens petits.



Autor: Meritxell Baylina
Imatges: blogdefarmacia.com i refrescanteysaludable.blogspot.com.es

dijous, 27 de juny del 2013

El tibial anterior i el "peu pla"

Si busquem en qualsevol atles d'anatomia trobarem que l'acció del tibial anterior sobre l'esquelet és la de realitzar la flexió dorsal del peu aixecant alhora el canto intern, essent per tant, un dorsiflexor i supinador del peu.

A nivell postural a més de ser un estabilitzador de la tíbia, doncs la subjecta per davant, es considera que el tibial anterior, al aixecar el canto intern del peu, te un paper important en el manteniment de l'arc longitudinal intern del peu (Myers, Kapandji, Campignion, etc.).

Però si observem la inserció distal del tibial anterior veurem que les fibres més laterals d'aquest tendó arriben fins a la cara externa de la base del primer metatarsià, podent participar per tant, en l'extensió del primer metatarsià quan volem fer l'extensió del primer dit, i conseqüentment, provocar la disminució de l'arc longitudinal intern del peu.

Per comprovar si aquesta afirmació és certa, haurem de posar una ma a la cara anterior de la cama, just lateral a la aresta de la tíbia, i llavors mirar d'allargar el peu, tant com ens sigui possible, com si volguéssim tocar el final de la sabata amb la punta del dit gros, però sense moure el calcani (taló) del lloc on és. Si ho fem correctament, notarem a la ma que hem situat a nivell de la tíbia com el ventre del tibial anterior entra en tensió, per tant aquest múscul treballa quan volem allargar el peu. Al allargar el peu, la concavitat de l'arc longitudinal intern disminuirà i per tant, podem afirmar junt amb Kapandji (veure figura 1 ), que el tibial anterior també, ni que sigui de manera molt lleu i junt amb l'extensor del primer dit, pot estar col·laborant en la instal·lació d'un peu en valg o “peu pla”.

A la vista de tot això, haurem de tenir en compte que si estem mirant d'ajudar a una persona a reconstruir un arc intern haurem de; per un costat activar al tibial anterior per que ajudi a mantenir aquest arc, però també haurem de mirar de relaxar amb estiraments, massatges, alliberació dels Trigger Points, etc. les fibres més laterals d'aquest múscul que seran les que acabaran per inserir-se, a través del tendó en el primer metatars, sense oblidar-nos de relaxar a l'extensor del primer dit.

Figura 1. Adaptat de Kapandji

Publicat: 30 de maig de 2013

Autor: Josep Ferrer
Imatges: Josep Ferrer (Llibre 'Masaje Avanzado: Valoración y abordaje de las disfunciones del tejido blando') Ed. Elsevier España

dimecres, 26 de juny del 2013

Supraespinoso

El supraespinoso es uno de los músculos que más frecuentemente nos va a presentar molestias dentro del conjunto de los músculos denominados del manguito rotador. Este músculo, como ya sabéis, discurre en su parte más distal por debajo del acromion, lo cual hace que el tendón sea de difícil accesibilidad.


Para testarlo debemos sujetar al húmero, cerca del tronco, y pedirle a la persona que intente separar el brazo del cuerpo mientras le resistimos, si al hacer este gesto siente dolor en el hombro, muy probablemente el supraespinoso esté en “apuros”.



Para trabajar y normalizarlo, debemos pedir a la persona que haga una rotación interna del húmero, poniendo su mano detrás de la espalda, esto nos llevará al tendón hacia delante situándolo justo debajo del borde anterior del acromion. Pon tu índice o pulgar horizontal, justo por delante del acromion y desciéndelo hasta que se apoye en el húmero, sobre el aspecto superior del troquíter. Haz el MTA con pases en dirección lateral-medial.


La liberación del punto gatillo del supraespinoso será de gran ayuda para relajar este músculo y evitar que la tensión del vientre pase hacia el tendón. Explora también al trapecio medio, infraespinoso y deltoides en busca de posibles puntos gatillo relacionados.

 Recuerda:
  • Tanto el trapecio superior como el dorsal ancho pueden estar implicados en la disfunción del supraespinoso.
  • Aconseja a la persona que no lleve paquetes pesados en la mano, cosa que obliga a mantener el brazo ligeramente separado del cuerpo poniendo un estrés suplementario al supraespinoso.
  • Enséñale a realizar suaves estiramientos de este músculo.
  • Habla con la persona para que tome consciencia de los hábitos posturales que podrían estar perjudicando un buen funcionamiento del supraespinoso.

Publicat: 8 de maig de 2013

Autor: Josep Ferrer
Imatges: Josep Ferrer (Llibre 'Masaje Avanzado: Valoración y abordaje de las disfunciones del tejido blando') Ed. Elsevier España

dimarts, 25 de juny del 2013

Dolor de cabeza

El Masaje Profundo y los Puntos Gatillo  en la Cefalea por Estrés.



Podemos definir el dolor de cabeza como un dolor o molestia en el área de la cabeza y, más concretamente, de la bóveda craneana. Los estudios revelan que 9 de cada 10 individuos lo sufre en algún momento de su vida y, muchos de ellos, de forma permanente. 


Existen más de 40 tipos diferentes de cefaleas, según la International Headache Society (IHS), dependiendo de sus características y origen, pero la más frecuente es la de origen tensional, conocida como “cefalea por estrés o tensional”. 


Se calcula que la prevalencia de la cefalea tensional oscila entre el 30-80% de las personas con dolor de cabeza en países desarrollados. Es ligeramente más frecuente en mujeres que en hombres, y en ambos sexos tiende a disminuir con la edad. Se suele dar entre personas de edad intermedia (40-49 años) y suele afectar en el curso de sus años de máxima productividad. A medida que nos vamos haciendo mayores, la frecuencia del dolor de cabeza disminuye. 


Este tipo de molestia se debe a la tensión de los músculos de los hombros, cuello, cuero cabelludo y mandíbula y también a los tejidos faciales implicados en dichas zonas. 


La cefalea por estrés tiende a darse en ambos lados de la cabeza y muy a menudo comienzan en la parte posterior de ésta, propagándose hacia delante. El dolor puede ser sordo u opresivo, produciendo una sensación dolorosa similar a una banda compresiva que rodea la cabeza, similar al uso de un sombrero demasiado apretado. 


Como ya hemos dicho, es el tipo de cefalea más prevalente, casi 7 veces más que la migraña. La IHS establece una clasificación en dos grupos: episódica o crónica, en función de la duración. 


El estrés, las repetidas agresiones posturales y los traumas acaecidos durante la vida de la persona, junto con las tensiones emocionales y psicológicas, suelen desembocar en la creación de tejido corporal fibroso, fatigado, torcido, tenso y contraído. 


Estos cambios serán perceptibles a nivel físico, los cuales a su vez, generarán más dolor, restricción articular, malestar general, cansancio y dolor de cabeza. El dolor de cabeza es uno de los signos más claros de que nuestro cuerpo está sufriendo una disfunción, y necesita ser atendido para normalizar el tejido que está rígido, tenso y fatigado. Liberar esa tensión, mediante técnicas manuales, supone conseguir normalizar la función general del organismo, así como un mayor bienestar físico y mental de la persona.


Las últimas revisiones de artículos científicos hablan de una relevante mejoría del dolor utilizando algunas técnicas físicas y realizando algunos ejercicios de la musculatura afectada.    


Masaje Profundo y Liberación de los Puntos Gatillo


Una de las maneras más efectivas de eliminar la tensión causante de la cefalea por estrés con  técnicas manuales será mediante la aplicación de Masaje Profundo y con la liberación de los Puntos Gatillo. 


El Masaje Profundo se realiza en las zonas donde hay más tejido conjuntivo, como las zonas de inserciones musculares (Occipital, columna, etc.) y en las bandas de aponeurosis (fascia glútea, etc.). 


Éste es un masaje que se realizará de forma lenta para facilitar una mayor adaptación de los tejidos, consiguiendo elastificar el tejido conjuntivo tenso al deshacer adherencias y nódulos, liberando el estrés acumulado y favoreciendo la secreción de sustancias, como las endorfinas, que disminuyen el dolor y aumentan el bienestar de la persona.


Dos de los músculos más proclives a acumular tensión de la zona del cuello y hombros son el Trapecio superior y el Esplenio de la cabeza. Ambos cruzan la zona de hombros y la columna cervical y cuando se contraen, especialmente el primero, son fuente de dolor y malestar general, que incluye el dolor de cabeza o cefalea tensional. 


Dos pases muy efectivos para liberar la tensión en estos músculos y conseguir un alivio rápido de las molestias son: 


El Roce Ascendente Cérvico-Occipital y el Roce Cérvico-Escapular. Ambos pases permiten liberar, relajar y normalizar las inserciones musculares de estos dos músculos.





Para realizar este pase situamos el índice de nuestra mano en la cara lateral de la apófisis espinosa de la séptima vértebra cervical y ascenderemos manteniendo el contacto con las espinosas de todas las vértebras cervicales hasta llegar al hueso Occipital. En este punto empezamos a desplazarnos lateralmente en dirección hacia la oreja, hasta llegar a la apófisis mastoides. Podemos realizar este pase con ambas manos al mismo tiempo. 
              



Situamos el índice de una mano igual que en la manipulación anterior y el pulgar de la otra pegado al primero. Mientras que con el índice ascendemos manteniendo el contacto con las espinosas de todas las vértebras cervicales hasta llegar al hueso Occipital, con el pulgar nos desplazamos lateralmente por el perfil del hombro hasta llegar a la articulación acromioclavicular. 


Una vez hemos hecho varios pases repitiendo estas dos manipulaciones, procederemos a relajar los Puntos Gatillo. 


Los Puntos Gatillo (PG) son una zona muy pequeña, altamente irritable, localizada en el interior de un músculo, que produce dolor al palparlo y de un diámetro que oscila entre 0,5 y 1 cm.      
          

 
 
Para liberarlos usamos la Presión Digital Profunda que es una técnica digital realizada con el pulgar o dedo índice. Consiste en aplicar una presión fuerte y constante, mantenida de 30 segundos a 2 minutos, según la tolerancia de la persona, pudiendo aumentar la presión cada 30 segundos si la molestia disminuye claramente.
 
A menudo, la presión mantenida sobre el Punto Gatillo reproduce el dolor referido sobre un área prevista. Muchas veces la propia persona es capaz de identificar el dolor sobre un mapa anatómico de dolor.   

Publicat: 6 de març de 2013

Autor: Josep Ferrer
Imatges: Josep Ferrer (Llibre 'Masaje Avanzado: Valoración y abordaje de las disfunciones del tejido blando') Ed. Elsevier España